dimecres, 11 de gener de 2017

LA GRAMÀTICA ÉS UNA DOLÇA CANÇÓ


"L'article entrava per una porta i l'adjectiu per una altra. El nom arribava l'últim. Desapareixien tots tres. La teulada de l'ajuntament me'ls amagava. Ho hauria donat tot per poder assistir a la cerimònia. Suposo que l'alcalde els devia recordar els seus drets i els seus deures, que d'ara endavant estaven units per al millor i per al pitjor. Sortien junts agafant-se les mans, concordant, tot masculí o tot femení: el castell embruixat, la casa embruixada... "


"Són els verbs. Mira'ls uns maniàtics de la feina. No paren mai de treballar. Era veritat. Aquestes formigues, aquests verbs, com els havia anomenat, pitjaven, esculpien, rosegaven, reparaven [...] Semblava un taller de bojos, cadascú feinejava frenèticament sense ocupar-se de l'altre."


Jeanne i el seu germà Thomas en un viatge amb vaixell naufraguen i van a parar a una illa desconeguda. De l'ensurt que pateixen es queden sense poder parlar, però allí coneixen un músic i poeta alhora, Henri, que els acull i els ajuda a descobrir de nou les paraules, les categories gramaticals, les frases... és a dir, la gramàtica. Mitjançant una al·legoria ens fa entendre la gramàtica com una fàbrica d'articles, verbs, interjeccions, adjectius... que tenen vida, es casen, es divorcien i porten una vida com qualsevol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada